Una frontera amb fortes conviccions

“Quan aquesta riuada va arribar a les entrades de França, les van trobar tancades. Quin espectacle! Hi havia grans grups de ferits. Hi havia colònies de criatures plenes de por i mullades”. La líder anarquista Frederica Montseny recordava així la seva arribada a la Jonquera l’any 1939, camí del forçat exili. Ara aquella Nacional II acull centenars de camions, clubs de carretera d’enormes dimensions i bufets amb llargues cues de comensals. Però la Jonquera no ha oblidat. Des de fa uns mesos, el carrer Major recorda aquella trista fugida amb el Museu Memorial de l’Exili (MUME). Dins se sent un fort guirigall. És un grup de jubilats garrotxins que visita les instal•lacions. “El meu pare va anar a la guerra”, se sent per aquí. “Ui, si anéssim explicant i recordant, quantes coses sortirien...”, exclamen per allà. Preguntem si és bo recordar. “Són records molt tristos, prou que ho tenim al cap”, diu la Maria Lurdes. “És bo que ho vegi el jovent”, discrepa la seva amiga Lluïsa.

“En els primers mesos hem rebut fills de refugiats espanyols des de França i d’aquí, moltes visites de gent gran”, expliquen les encarregades, Montserrat Figueres i Margaret Townsend. La mostra situa el visitant en el context de l’exili republicà i mostra documents recuperats de l’època. I també al carrer Major, juntament amb l’acabat d’estrenar ajuntament i l’església del poble, el Centre d’informació de l’Albera fa una recomanació: el Castell de Requesens, una fortificació que sembla extreta d’un llibre d’aventures i que permet gaudir de vistes de la comarca i de l’Albera.


“És bo que ho vegi el jovent”, diu la Lluïsa, que visita el Museu de l'Exili amb altres jubilats.


Els que hi entenen auguren un eminent futur vinícola a aquests pobles i veïnats de l’Albera. Hi ha visitants que recorren aquestes terres a la recerca dels millors vins i cellers. D’altres, pel seu incalculable valor natural, pel seu atractiu patrimoni històric, o per la tranquil•litat que s’hi respira. A Garriguella, per exemple, a la cooperativa vinícola s’hi paren a comprar els gustos i les aromes de la terra. No obstant, la vila guarda altres racons per visitar: una església parroquial romànica, un molí de vent o el santuari de la Mare de Déu del Camp, parada indiscutible pels excursionistes de la comarca. Sense oblidar el Centre de Reproducció de Tortugues, refugi per a una espècie nostrada i en perill: la tortuga mediterrània. Segueix Vilamaniscle, amb l’enorme Castell al cim del poble; Sant Climent Sescebes, que acull les basses de l’Albera; i Capmany, amb la inconfusible Església de Santa Àgata. I per totes aquestes contrades, els menhirs i els dolmens segueixen immunes al pas del temps, com la desena de monuments prehistòrics d’Espolla, tant coneguda per l’oli, el vi i la garnatxa.


Entre aquests paratges de l’Albera, entre tanta flora i fauna sense embuts, s’hi refugia Sant Quirze de Colera, l’envejable monestir medieval que s’integra dins d’una de les reserves del Parc Natural de l’Albera. S’ha convertit en un bon pla de diumenge per a famílies i amics: entorn idíl•lic, passejades esplèndides i un suculent restaurant. I qui sap si la mainada juganera un dia hi trobarà un tresor. Expliquen que aquells fugitius del franquisme, l’any 1939, enterraren aquí els seus objectes de valor amb l’esperança de retornar-hi. Fugien pel veí Coll de Banyuls, avui dia un recorregut fresc i agradable que ens porta a aquella costa de cases de colors, a la Costa Vermella, a la Catalunya Nord.

Publicat al setmanari Empordà, agost del 2008

No hay comentarios: