Més enllà del museu surrealista




No sabia començar. Potser amb el Teatre Museu Dalí que, a part de cues interminables els dies grisos i plujosos, acull un bon nombre de reconegudes obres de l’excèntric artista figuerenc. Massa previsible. O potser caldria començar amb l’amable Museu del Joguet, que reuneix 4.000 peces d’infantesa i fantasia de personatges com Dalí, Lorca o Brossa i que ens retorna aquelles joguines buides de luxes i plenes d’encant. Massa convencional. I és que a Figueres, epicentre indiscutible de la comarca, tot altempordanès s’hi passeja sovint. I vista la responsabilitat, potser el carrer ens ajuda a començar aquestes línies amb originalitat.

A l’entrada del Museu de l’Empordà, refugi de col•leccions d’art destacades de la comarca, reben el visitant la Marta i la Thais. Quin racó de la ciutat és ple d’encant i està subestimat?, preguntem. Elles reivindiquen: “A Figueres s’han carregat el Casc Antic, no s’ha potenciat com a Girona”. Elogien els carrers amb vida i les places amb encant del centre de la vila. “En els darrers anys hi ha hagut iniciatives interessants d’oci nocturn”, asseguren. Conviden al visitant a seure i sentir música en cafès que conserven l’essència del barri vell o que transporten a l’ambient del París més bohemi. Al quiosc de la plaça de l’Ajuntament s’obre un debat. “El parque, el tenim oblidat. I ara que fa calor, s’hi està bé si trobes un lloc a la fresca i amb bona vista”, comenta una de les dependentes mentre col•loca revistes. Diuen des de la caixa: “Està molt arregladet”. “I amb un bar molt tranquil”, afegeix la companya. Però l’amo, que mirava de reüll l’escena, no se’n sap avenir: el Parc Bosc, diuen! “No, a la Rambla, home, a la Rambla, que provoca enveja a qualsevol altra ciutat”.

“És que jo estic enamorada de la Rambla! Que l’han deixada molt bé”, diu una comerciant figuerenca.


Sembla que la Rambla mou passions, perquè uns metres més enllà, a la fruiteria del carrer Besalú, la Maria Teresa pensa el mateix. Dubta mentre despatxa sucs de fruita naturals, potser la plaça de les Patates, potser, acollidora i amb aquell pòrtic. Però acaba sincerant-se: “És que jo estic enamorada de la Rambla! Que l’han deixada molt bé”. Diu que hi ha ambient i vida a qualsevol hora, al dematí o al pic del dia o al vespre, tant és. I a la mateixa Rambla, al Museu del Joguet de Catalunya, ens diuen que fa un temps haurien recomanat el Parc Bosc o la plaça de l’Estació amb aquella font que lluïa. Ara ja no. Potser el Castell de Sant Ferran, que “ni la gent d’aquí el coneix”, reflexiona en Leo, un dels guies. “S’hauria de potenciar, tan gran i tan desaprofitat”. I és que allà dalt, la monumental fortificació militar espera els curiosos. Pagant, es poden descobrir els secrets d’aquesta construcció del segle XVIII. I de franc es pot contemplar una vista impagable, una panoràmica de 360 graus: Figueres i l’Empordà sota els peus. Ho confirmen a l’Oficina de Turisme. La Lina i la Marta diuen que el Castell s’havia descuidat, però que elles animen a la gent i que poc a poc creix la curiositat.

Això sí, el gran oblidat de Figueres, per jove, per amagat, per especialitzat, és el Museu de la Tècnica de l’Empordà, asseguren les dues joves. Reuneix des del 2004 una col•lecció de Pere Padrosa, una ocasió per repassar la vertiginosa evolució dels invents en l’era contemporània. Sembla, doncs, que Figueres no es visita en un sol dia, sigui o no plujós. Que Figueres té moltes coses per lluir. L’únic problema és que encara no sé amb quin racó començar.

Publicat al setmanari Empordà, del 22 de juliol de 2008

Més informació: http://www.figueresciutat.com/

No hay comentarios: