Un àtic ben moblat i amb bones vistes



Agullana, La Vajol, Maçanet de Cabrenys, Vilanova de la Muga i Darnius

Una panoràmica inacabable d’alzines i allà, al fons, aigua: el Pantà de Boadella. Sí, sí, és el pantà, pobre pantà, deu pensar el visitant. A baix, a uns metres de l’aigua, la calor és dura i aquell regle gegant confirma que no corre bona època per l’embassament, que no arriba ni a un terç de la seva capacitat. I a l’altra punta del pantà s’hi perfila alguna vela, perquè on continua l’activitat és al club nàutic, que ofereix activitats esportives i aquàtiques als visitants. Diuen els darniuencs, que l’embassament està “mal anomenat”, que és de Darnius de tota la vida. A la vila, també s’hi conserva l’ermita romànica de Sant Esteve Llop o el Castell de Montroig, des d’on els senyors de Darnius contemplaven les seves terres i la Muga. Darnius, Sant Llorenç de la Muga, Maçanet de Cabrenys, Agullana... i una quinzena de municipis més formen Salines Bassegoda, un consorci del nord-oest de la comarca que acull un patrimoni històric i paisatgístic fabulós per recórrer en bicicleta o a peu.

Si seguim el riu a contracorrent, Sant Llorenç de la Muga ens dóna la benvinguda. Amb el pont vell, amb les muralles medievals, amb l’altiva església de Sant Llorenç i amb la torre de guaita. Pels carrers, que semblen robats d’un poblet pirinenc, s’hi sent la remor de l’aigua i s’hi veu poca gent. Són allà, rere la font Pudorosa, que de pudent no en té res. Estiuejants i autòctons es troben en un dels gorgs de la Muga, un racó on l’aigua és calma i fa de platja a gairebé 200 metres d’altitud. Malgrat això, res a comparar amb les altituds del veí Maçanet de Cabrenys. Un poble, com d’altres de la zona, que deixa les alzines sense escorça i que al capdamunt del terme ja té avets que anuncien els Pirineus. Maçanet no deu envejar els santllorencins perquè els seus carrers també són entranyables, amb portalades de gran bellesa i fonts amb aigua fresca. Reconegut epicentre caçador i envejat nucli gastronòmic, el poble permet al mateix temps fer un recorregut històric: des del romànic Santuari de la Mare de Déu de les Salines fins a la capella de San Sebastià, del segle XVIII, tan discreta que gairebé no es distingeix de la resta d’edificis del carrer.


El petit poble, que supera de ben poc el centenar d’habitants, explica amb orgull que va ser capital d’Espanya.



Ni a Maçanet, ni a Darnius ni a la Vajol. “La Vajol, a la MAT, no la vol”, es llegeix a l’entrada com a tants altres pobles de la zona. Els pocs visitants que arriben a La Vajol contemplen sorpresos l’església, gens ortodoxa, amb una angosta escala externa que duu al campanar. El petit poble, que supera de ben poc el centenar d’habitants, explica amb orgull que va ser capital d’Espanya. Sí, i encara que la tramuntana sol bufar amb força a la vila, no és tracta d’un cop de vent. La Vajol va ser capital uns dies de l’any 1939, quan la República agonitzava amb tant patiment que ni els més optimistes guardaven esperances. I la vila recorda aquells dies i aquells fugitius del feixisme. Hi ha el monument a l’exiliat, una gran escultura amb aquell perfil tristament famós del pare i la nena mutilada fotografiats per Capa, o el monument a Lluís Companys, al coll de Manrella. I de camí a Agullana, apareix entre els arbres el Mas Perxés, refugi dels polítics i intel•lectuals camí de l’exili.


A la vila d’Agullana, en un revolt de la carretera, hi trobem El Fadrí, una colossal alzina que diuen que pot tenir 500 anys. I a la plaça del poble, una mostra permanent explica la història de la Necròpoli de Can Bech Baix, un indret d’Agullana on es van trobar urnes funeràries del segle X al VII a.C. “Ara a l’estiu rebem catalans i francesos que visiten l’exposició perquè està publicitada pel poble”, comenta Manuel Mateos, l’encarregat. Des de la seva butaca, veu els bancs de la plaça i l’Església de Santa Maria, un temple del Romànic més fosc i tenebrós. Però avui la foscor ja no espanta a la gent. I l’Església és buida, i un cartell demana posar la creu a la declaració de la renda, i sona música enregistrada d’orgue.

Publicat al setmanari Empordà, del 15 de juliol de 2008

Més informació a: www.salines-bassegoda.org

No hay comentarios: