El cor de l’Empordà també batega




Vilabertran, Peralada i Vilanova de la Muga

L’Assumpció cobra a una clienta unes bosses de fruits secs. Diuen que cap de les dues anirà al sopar popular d’aquest vespre a la plaça. L’Assumpció regenta una botiga de queviures en tota regla: petita, estreta, però amb productes per a qualsevol urgència, des del diari fins a formatge fresc. Som allà on la vida de poble segueix viva, som al cor de l’Alt Empordà: a Vilabertran. La tarda és càlida. Algun xiquet juga a pilota i una família ciclista s’atura a refrescar-se a la font de la plaça de Catalunya. Avui els carrers són buits, no hi ha visitants ni cotxes de matrícula estrangera, encara que Vilabertran té un patrimoni històric digne de lluir.

El monestir medieval de la vila és el principal punt d’atracció. “Tenim molts visitants francesos ja que el monument apareix en moltes guies”, comenta en Màrius, encarregat de les visites. L’epicentre és el claustre, amb unes columnes llises, belles i molt ben conservades. “Ningú sap si han estat mai restaurades”, afirma en Màrius, “però estan fetes d’una pedra calcària que es conserva molt bé”. Al voltant del claustre, una sala del segle XIII fa de mirador de Vilabertran. És el Dormitori dels canonges, malgrat que avui dia qui hi descansa són coloms. I també a tocar del claustre, l’Església romànica de Santa Maria de Vilabertran espera al visitant. I al practicant, perquè s’hi segueix fent missa deu segles després de la seva construcció. A una trentena de passos del monestir, una parella d’adolescents parla en veu baixa i amb mirada d’enamorats. Són a un racó amagat i aïllat, a les afores de la vila, on hi ha la Font de l’Abat Rigau i l’antic rentador. S’hi veu el perfil de Vilabertran marcat pel campanar i la torre modernista d’en Reig, i els extensos camps de gira-sols, aquests dies radiants com mai.


Peralada és una vila de contrastos, entre els carrers típics de postal i el Castell de perfil inconfusible.


També ens reben els gira-sols a la veïna Peralada, més urbana i desenvolupada. Aquí sí que hi veiem visitants. A l’Església del Carme, per exemple, avui hi ha soroll i música d’òpera per celebrar un casament. I entre portalades, a la plaça major, en Juan i la Inés ens diuen: “havíem vingut a Peralada fa uns vuit anys, ens va agradar i avui repetim”. Peralada és una vila de contrastos, entre els carrers desnivellats típics de postal i el majestuós Castell de perfil inconfusible. I contrastos també entre l’àmplia gamma d’eslògans que usa l’Ajuntament per promocionar-se. Defineix Peralada com a vila medieval, per la muralla amb la remarcable porta del Compte o el claustre de Sant Domènec amb uns capitells d’històries bíbliques. També es defineix com a vila esportiva, per l’elitista camp de golf. Com a vila gastronòmica, per coneguts restaurants i per les caves que duen el nom de la vila. Com a vila musical, pel veterà festival de música Castell de Perelada, que se celebra als jardins frondosos i exòtics del recinte.

I com a vila ecològica. Vilanova de la Muga, un veïnat que s’inclou administrativament a Peralada, forma part del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. A la mateixa plaça que l’Església romànica de Santa Eulàlia, del segle XI, hi ha un mirador a la natura. S’hi contempla la Muga i s’hi escolta la remor d’ocells de tota mena. Aquí regna la tranquil•litat i ben lluny queden les cues del museu Dalí de Figueres o les platges atapeïdes d’Empuriabrava.



Publicat al setmanari Empordà, del 8 de juliol de 2008

No hay comentarios: