Un desitjat collar de perles




El metafòric penjoll té dues perles discretes: Colera i Portbou, on hi regna la tranquil·litat. I una joia ben vistosa: Llançà, plena d'oci i cultura. El fil que uneix les tres viles s'anomena ferrocarril.

Parlen de suïcidi. La mort del filòsof alemany Walter Benjamin és plena d'incògnites, però la versió oficial parla d'una sobredosis de morfina. El pensador fugia del nazisme en plena guerra mundial, l'any 1940, i creuà de forma clandestina la frontera cap a Espanya. Va entrar a la boca del llop, a un país gris i asfixiant enfonsat en la postguerra. El seu últim escrit claudicava: "En una situació sense sortida, no tinc cap altre opció que acabar aquí, en un petit poble". El poble era Portbou, que avui recorda el filòsof amb insistència. Benjamin descansa al cementiri, amb unes vistes marines colpidores, i reneix cada vegada que algú visita el monument en la seva memòria, Passatges, de Dani Karavan. El passadís, estret i amb una vuitantena d'esglaons, ens aboca al mar en baixar i ens remunta al cel a la pujada. Angoixa i allibera alhora.

"Hi ha molts jueus d'arreu del món que venen retre homenatge al monument en memòria de Benjamin", comenta al punt d'informació turística Teresa Puig, una dona que transmet en parlar la passió per la seva feina i la seva vila. Ens convida a visitar l'església neogòtica del poble, resseguir el camí que connecta la platja i les cales, i arribar fins el port esportiu, amagat badia endins. Portbou és un racó de tranquil·litat, aliè al turisme sorollós de la resta de la Costa Brava. L'epicentre de la vila és la Rambla amb botigues plenes de clients francesos, però també amb locals que recorden l'estigma del poble: l'abandonada agència de duanes, per exemple, amb un rètol rovellat al capdamunt.

Portbou és un racó de tranquil·litat, aliè al turisme sorollós de la resta de la Costa Brava. La plaça de Colera és plena de vida i encara conserva un frondós plàtan centenari.


El tren cap a Colera espera gairebé buit a l'andana. L'Estació Internacional de Portbou fa reviure la importància que va tenir temps enrere, amb les vies que no s'acaben, el gegantí arc que la cobreix, els grans finestrals de fusta... Però, amb els anys, ha perdut trens i passatgers. Ja a Colera, a peu de via, el viatger es troba amb un curiós indret: l'Art Parc, un conjunt escultòric de formes i colors estridents de principis dels noranta. La vila també destaca per les seves platges, el seu port nàutic, l'ermita romànica de Sant Miquel o la plaça de i Margall. Per comprar el pa o per prendre el vermut, la plaça colerenca és plena de vida i encara conserva un frondós plàtan centenari.

El plàtan, la plaça, la vida, evoquen la plaça major de la veïna Llançà. Decidim apropar-nos-hi. La velocitat del tren ens permet divisar la platja de Garbet, en una badia bella, ideal per perdre-hi un dia d'estiu. I arribem a la plaça major de Llançà, amb l'església de Sant Vicenç, la torre romànica i l'entranyable arbre de la Llibertat. I amb un racó d'art, a la mateixa plaça: el Museu de l'Aquarel·la. És herència d'un llançanenc que va dignificar l'aquarel·la. És herència de Martínez Lozano, un home de caràcter afable i greu alhora, tal com demostren les seves col·leccions exposades al museu. I el port, l'altre cara de Llançà, aplega turistes i veïns per les seves platges i cales, per la seva vida nocturna i pels seus plats de peix i marisc fresc.

Tornem cap a Figueres. Un grup de jubilades torna de la platja. Parlen de les guerres, del franquisme, de la vida: "L'ésser humà no hauria d'existir dins la natura", acabava sentenciant una d'elles. A la vora un grup de turistes amb maletes, aliens a la transcendència de la conversa, fan cara de retorn, de fi de temporada. Cara d'estiu a punt d'acabar.


www.ajcolera.org
www.llanca.net
www.portbou.org

No hay comentarios: