tag:blogger.com,1999:blog-63240517695174892562024-03-05T15:45:38.261-08:00L'Empordà desconegutAquesta és una sèrie de reportatges publicats al setmanari Empordà l'estiu de 2008 que recorren diversos indrets de la comarca dignes de visitar. Racons populars, però també secrets ignorats pel turisme de masses.Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-21951226011950268142008-09-30T07:12:00.001-07:002009-01-29T15:14:17.340-08:00Racons<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgagD8H7ioMEtu_v-h0wDbvBsUBmU00xb_rYV2QHQVWiEUpjy9UHah7RigbpHUhmfGzB2Yk7XsWHhqgFPmj9b-udZdckVub3YIQbBfv7CiA5rkVxDKDEHe8RMAVh2OQCidZAVQNGzHkJns/s1600-h/Roses+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgagD8H7ioMEtu_v-h0wDbvBsUBmU00xb_rYV2QHQVWiEUpjy9UHah7RigbpHUhmfGzB2Yk7XsWHhqgFPmj9b-udZdckVub3YIQbBfv7CiA5rkVxDKDEHe8RMAVh2OQCidZAVQNGzHkJns/s200/Roses+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232464588829304690" /></a><br /><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/roses-tresors-i-secrets-plens-de.html"><span style="font-weight:bold;">Tresors i secrets plens de bellesa</span></a><br />Roses<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, de l'1 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnitlnyE927ugpEYauoSTeut7k-38rnaBqMk2j0bzpCkAZaN6HUu6zxpR6dEk1SJr6PL0z_Ps8rngBMz8wmxyC6XKW5RRGXHv3w_yUDW4uFhyphenhyphenPL5hjTt4pHFrCSkzh9ffVCcLcXLGO7Yw/s1600-h/Vilabertran+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnitlnyE927ugpEYauoSTeut7k-38rnaBqMk2j0bzpCkAZaN6HUu6zxpR6dEk1SJr6PL0z_Ps8rngBMz8wmxyC6XKW5RRGXHv3w_yUDW4uFhyphenhyphenPL5hjTt4pHFrCSkzh9ffVCcLcXLGO7Yw/s200/Vilabertran+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232464797468132642" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/el-cor-de-lempord-tamb-batega.html"><br /><span style="font-weight:bold;">El cor de l'Empordà també batega</span></a><br />Vilabertran, Peralada i Vilanova de la Muga<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 8 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7S_yx9sZF5sx2SkTnVgpxqbBCWpuYovDBzUKO-61A4drwYd4p2Wod245jsHi3YXN64knRocooP-aSMxlCMfVeLVziXfBCRuFRhNtIpEHbvpWQNVNxD8WXZpZfaCHDYSPK6jCG4wzyxg/s1600-h/Salines+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7S_yx9sZF5sx2SkTnVgpxqbBCWpuYovDBzUKO-61A4drwYd4p2Wod245jsHi3YXN64knRocooP-aSMxlCMfVeLVziXfBCRuFRhNtIpEHbvpWQNVNxD8WXZpZfaCHDYSPK6jCG4wzyxg/s200/Salines+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232464905122635970" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/un-tic-ben-moblat-i-amb-bones-vistes.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Un àtic ben moblat i amb bones vistes</span></a><br />Salines Bassegoda<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 15 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGx1OHmVoM-nvNCs98hxh-pbqccWoNIVOwLXkvOcGJLuhXb6YsQd6jP7RXoir8-OrX1CzoH3tVjwWvWtVuwPGMSSRL4HZthph6QpSfzdLwHhGN6XHh-8iVaOqr9-SUJBUoeacMVxP-8k/s1600-h/Figueres+portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGx1OHmVoM-nvNCs98hxh-pbqccWoNIVOwLXkvOcGJLuhXb6YsQd6jP7RXoir8-OrX1CzoH3tVjwWvWtVuwPGMSSRL4HZthph6QpSfzdLwHhGN6XHh-8iVaOqr9-SUJBUoeacMVxP-8k/s200/Figueres+portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465048564744706" /></a><br /><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/ms-enll-del-museu-surrealista.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Més enllà del museu surrealista</span></a><br />Figueres<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 22 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfchXv79U8Nua5-eyZrgKCugAgTuxSyNXmgFLbXE9DlPgCJya2tyozKLuYGM0To9Wok6UHa3rY7UtHzItrN4crEQp6KF4MOn9SKUZASSf9DFA0vMQYWaSayv_zNfMNFZSfGyxDpgR3do/s1600-h/Jonquera+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfchXv79U8Nua5-eyZrgKCugAgTuxSyNXmgFLbXE9DlPgCJya2tyozKLuYGM0To9Wok6UHa3rY7UtHzItrN4crEQp6KF4MOn9SKUZASSf9DFA0vMQYWaSayv_zNfMNFZSfGyxDpgR3do/s200/Jonquera+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465163948538130" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/08/una-frontera-amb-fortes-conviccions.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Una frontera amb fortes conviccions</span></a><br />La Jonquera i l'Albera<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 29 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVxT7XqfSjIrVKUZIcRpZSCGnAShYczhqQ8KB8w37-ecHKCL3lly1kcbsJ4f0xUekyRhaVjM5Sof-IdLDFNgzLdhgNF5hN-Fk0Zl7f7DtApZ1zChJBHUvSiTfFipy8AcmOflOGplryVs/s1600-h/Emp%C3%BAries+portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVxT7XqfSjIrVKUZIcRpZSCGnAShYczhqQ8KB8w37-ecHKCL3lly1kcbsJ4f0xUekyRhaVjM5Sof-IdLDFNgzLdhgNF5hN-Fk0Zl7f7DtApZ1zChJBHUvSiTfFipy8AcmOflOGplryVs/s200/Emp%C3%BAries+portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465300560959058" /></a><br /><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/08/el-poble-amb-olor-sal.html"><br /><span style="font-weight:bold;">El poble amb olor a sal</span></a><br />L'Escala i Empúries<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9dPwTZmdw_iWnKw0sQLDaxJFimJXNCUgTwFd9od1rQtc0S6DypMgcqrwOAPFNrOhR5VYIvN4YktunWovqBj5OL2ha2UCkJkDrB6RvILpWtOVEBORpRcNGTXyvCEAFuJhhKy6B4SEbgS8/s1600-h/Cadaqu%C3%A9s+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9dPwTZmdw_iWnKw0sQLDaxJFimJXNCUgTwFd9od1rQtc0S6DypMgcqrwOAPFNrOhR5VYIvN4YktunWovqBj5OL2ha2UCkJkDrB6RvILpWtOVEBORpRcNGTXyvCEAFuJhhKy6B4SEbgS8/s200/Cadaqu%C3%A9s+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465701435952626" /></a><span style="font-weight:bold;"><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/08/el-paradoxal-esperit-del-cap-de-creus.html">El paradoxal esperit del Cap de Creus</a></span><br />El Port de la Selva, Selva de Mar i Cadaqués<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 12 d'agost de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAv2ox9HNhxHF6-jnKm_oMgJTAy5Bqn80k9SQPn04P12B0Zc3QWPkUCRP3f-EjYqcqYqXhsiwskPg-So526zCjtk7_UosnkrivDwh8-F_93hp26zlBefVamI83pWGQljByzvEumD22I2Y/s1600-h/Castell%C3%B3.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAv2ox9HNhxHF6-jnKm_oMgJTAy5Bqn80k9SQPn04P12B0Zc3QWPkUCRP3f-EjYqcqYqXhsiwskPg-So526zCjtk7_UosnkrivDwh8-F_93hp26zlBefVamI83pWGQljByzvEumD22I2Y/s200/Castell%C3%B3.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251813786133105474" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/09/els-pols-oposats-satrauen.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Els pols oposats s'atrauen</span></a><br />Castelló d'Empúries, Empuriabrava i els Aiguamolls de l'Empordà.<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 19 d'agost de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqq3jOG_uQjPM-ybojpJJo7vxHw8CEsRovI10Wb_UXs3x86tuBZpDK59D_21ra7WQQpmLFlpaYQCgSiL9De9cbC9kQSddPBkatNx5As8phemX0kCnp5q1B7ZFkJpvK4HCm4gIFKD3GlZc/s1600-h/Portbou).JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqq3jOG_uQjPM-ybojpJJo7vxHw8CEsRovI10Wb_UXs3x86tuBZpDK59D_21ra7WQQpmLFlpaYQCgSiL9De9cbC9kQSddPBkatNx5As8phemX0kCnp5q1B7ZFkJpvK4HCm4gIFKD3GlZc/s200/Portbou).JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251815635844645922" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/09/un-desitjat-collar-de-perles.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Un desitjat collar de tres perles</span></a><br />Portbou, Colera i Llançà.<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 26 d'agost de 2008</span>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-80970798308599898612008-09-30T06:36:00.000-07:002008-09-30T07:11:15.837-07:00Un desitjat collar de perles<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdmCWJ3v5LUGEQb3ytQbmltRDnTZu4D6vp3ur66NdE3yBO6N9W2vUVEQCjoAv0Z4Kt0oHanwBu2Yvr1eyedAMfVqG97__8W8UECHMPW2-KCBpfhoTNEKFEJnFFK_D6DyMr00E3WXq6e2s/s1600-h/Portbou.bmp"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdmCWJ3v5LUGEQb3ytQbmltRDnTZu4D6vp3ur66NdE3yBO6N9W2vUVEQCjoAv0Z4Kt0oHanwBu2Yvr1eyedAMfVqG97__8W8UECHMPW2-KCBpfhoTNEKFEJnFFK_D6DyMr00E3WXq6e2s/s400/Portbou.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251816713154770434" /></a><br /><br /><br /><strong>El metafòric penjoll té dues perles discretes: Colera i Portbou, on hi regna la tranquil·litat. I una joia ben vistosa: Llançà, plena d'oci i cultura. El fil que uneix les tres viles s'anomena ferrocarril.</strong><br /> <br />Parlen de suïcidi. La mort del filòsof alemany Walter Benjamin és plena d'incògnites, però la versió oficial parla d'una sobredosis de morfina. El pensador fugia del nazisme en plena guerra mundial, l'any 1940, i creuà de forma clandestina la frontera cap a Espanya. Va entrar a la boca del llop, a un país gris i asfixiant enfonsat en la postguerra. El seu últim escrit claudicava: "En una situació sense sortida, no tinc cap altre opció que acabar aquí, en un petit poble". El poble era Portbou, que avui recorda el filòsof amb insistència. Benjamin descansa al cementiri, amb unes vistes marines colpidores, i reneix cada vegada que algú visita el monument en la seva memòria, Passatges, de Dani Karavan. El passadís, estret i amb una vuitantena d'esglaons, ens aboca al mar en baixar i ens remunta al cel a la pujada. Angoixa i allibera alhora.<br /><br />"Hi ha molts jueus d'arreu del món que venen retre homenatge al monument en memòria de Benjamin", comenta al punt d'informació turística Teresa Puig, una dona que transmet en parlar la passió per la seva feina i la seva vila. Ens convida a visitar l'església neogòtica del poble, resseguir el camí que connecta la platja i les cales, i arribar fins el port esportiu, amagat badia endins. Portbou és un racó de tranquil·litat, aliè al turisme sorollós de la resta de la Costa Brava. L'epicentre de la vila és la Rambla amb botigues plenes de clients francesos, però també amb locals que recorden l'estigma del poble: l'abandonada agència de duanes, per exemple, amb un rètol rovellat al capdamunt.<br /><br /><strong><blockquote>Portbou és un racó de tranquil·litat, aliè al turisme sorollós de la resta de la Costa Brava. La plaça de Colera és plena de vida i encara conserva un frondós plàtan centenari.</blockquote></strong><br /><br />El tren cap a Colera espera gairebé buit a l'andana. L'Estació Internacional de Portbou fa reviure la importància que va tenir temps enrere, amb les vies que no s'acaben, el gegantí arc que la cobreix, els grans finestrals de fusta... Però, amb els anys, ha perdut trens i passatgers. Ja a Colera, a peu de via, el viatger es troba amb un curiós indret: l'Art Parc, un conjunt escultòric de formes i colors estridents de principis dels noranta. La vila també destaca per les seves platges, el seu port nàutic, l'ermita romànica de Sant Miquel o la plaça de i Margall. Per comprar el pa o per prendre el vermut, la plaça colerenca és plena de vida i encara conserva un frondós plàtan centenari.<br /><br />El plàtan, la plaça, la vida, evoquen la plaça major de la veïna Llançà. Decidim apropar-nos-hi. La velocitat del tren ens permet divisar la platja de Garbet, en una badia bella, ideal per perdre-hi un dia d'estiu. I arribem a la plaça major de Llançà, amb l'església de Sant Vicenç, la torre romànica i l'entranyable arbre de la Llibertat. I amb un racó d'art, a la mateixa plaça: el Museu de l'Aquarel·la. És herència d'un llançanenc que va dignificar l'aquarel·la. És herència de Martínez Lozano, un home de caràcter afable i greu alhora, tal com demostren les seves col·leccions exposades al museu. I el port, l'altre cara de Llançà, aplega turistes i veïns per les seves platges i cales, per la seva vida nocturna i pels seus plats de peix i marisc fresc. <br /><br />Tornem cap a Figueres. Un grup de jubilades torna de la platja. Parlen de les guerres, del franquisme, de la vida: "L'ésser humà no hauria d'existir dins la natura", acabava sentenciant una d'elles. A la vora un grup de turistes amb maletes, aliens a la transcendència de la conversa, fan cara de retorn, de fi de temporada. Cara d'estiu a punt d'acabar.<br /><br /> <br /><blockquote><a href="http://www.ajcolera.org">www.ajcolera.org</a><br /><a href="http://www.llanca.net">www.llanca.net</a><br /><a href="http://www.portbou.org">www.portbou.org</a></blockquote>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-46624651585139178242008-09-30T06:32:00.000-07:002008-10-06T06:42:58.606-07:00Els pols oposats s'atrauen<strong>Són la nit i el dia. Castelló d’Empúries ens endinsa al passat, al patrimoni històric, a la tranquil•litat. I Empuriabrava ens submergeix a la modernitat, a l’oci, al gaudi. En suma, els dos nuclis conformen una oferta total. </strong><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhezwHvttE1OGNR3BTe19P3avy54Ou6_NeNoRPpdueSjMtFsL8LB1rpi-dM8GCCTIxAPCOxtd-pXeYgUDnsG2IXge7ejZsHZJKeTzgqtass0KNJJzxDMoiXkmY8qRC8ftmMnMWKodYmoAg/s1600-h/IMGP1048.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhezwHvttE1OGNR3BTe19P3avy54Ou6_NeNoRPpdueSjMtFsL8LB1rpi-dM8GCCTIxAPCOxtd-pXeYgUDnsG2IXge7ejZsHZJKeTzgqtass0KNJJzxDMoiXkmY8qRC8ftmMnMWKodYmoAg/s320/IMGP1048.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254035316008413026" /></a><br />Era la meva primera vegada. Havia sentit parlar d’una marina residencial que es promocionava amb orgull com la major del món. Havia tingut bones referències d’una vila comtal que lluïa una basílica que tothom considera catedral. Havia sabut que al golf de Roses hi havia un parc natural de gran interès. Però mai hi havia estat. I és que avui som francesos, sí, i és la nostra primera visita a Castelló d’Empúries, Empuriabrava i els Aiguamolls de l’Empordà. A primer cop d’ull sembla un poble més d’herència agrària i al principi no irradia bellesa. Però, poc a poc, mentre ens apropem al cor de la vila, creixen els carrers agradables i els edificis peculiars. <br /><br />A l’Oficina de Turisme parlen francès amb un marcat accent català, però es fan entendre: “Els dos llocs per visitar són la presó i la catedral. La resta són edificis de propietat municipal o privada, que no es poden visitar, només la façana”. I així ho fem. Allà mateix, hi ha la Cúria i la Presó, un edifici medieval segons el fulletó en llengua francesa. Impressionen les claustrofòbiques cambres de la presó, amb rudimentàries il•lustracions dels presos fetes centenars d’anys enrere. I a dalt, en un saló de finestrals gòtics, s’exhibeix aquests dies una exposició. Intueixo que és d’un artista local, crec recordar que Manel Puig i Palmer, i recull diverses instantànies del Castelló més autèntic. A la basílica ens trobem com a casa: la majoria de visitants són compatriotes i, a més, hi ha un assaig pel concert d’aquesta nit, d’una orquestra francesa. La basílica de Santa Maria colpeix. No té ni l’altura ni la verticalitat del nostre gòtic francès, però té una portalada envejable i uns vitralls esplèndids. Passejant també arribem al pont vell sobre la Muga, al rentador i al Rec del Molí, on la trista absència d’aigua deixa el visitant garratibat. I descobrim per casualitat un museu: l’Ecomuseu la Farinera, ideal per entendre millor el passat agrícola de la vila, amb una exposició temporal sobre els molins fariners de la zona, coneguda amb el nom d’Alt Empordà.<br /><br /><blockquote><strong>Els aiguamolls són un enorme espai per entrar en contacte amb la flora i fauna del país, per observar ocells des de casetes de guaita i per gaudir del paisatge des de les sitges.</strong></blockquote><br /><br />El dia segueix amb un fort contrast, Empuriabrava. En ser forasters, no sabem que hi ha un agradable via verda vora el riu que connecta els dos nuclis. Ens sobta la marina residencial: té una extensió enorme, carrers amplíssims, desenes de canals, una gran platja i edificis a primera línia de mar que semblen ruscos per a unes abelles anomenades turistes. “Què podem visitar?”, preguntem a l’edifici d’informació turística. Aquí sembla que no dominen tant el francès: “Els canals”, contesta la noia encongint les espatlles. Ens convida a pujar-nos a un vaixell o a llogar-ne un. La curiositat ens obliga a preguntar què és aquella torre blanca, alta i en espiral. La resposta és desconcertant: “Panoràmic, és panoràmic”. La nostra visita és tan curta com l’espai d’aquest article, però sabem que Empuriabrava té una variada oferta gastronòmica i una excitant vida nocturna.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMYouRjM9_kgDarU27RmldwuDruLXjdNqOf8JJmf-emp5qQDhhwecKMyieTnMpSTMKcy_PcqU9TDWdDl4o_AyPlcLd7zxXUP8oygZlOlUk95p3dYNYBcFLTjRlHL2oOzTHJq1aoW2ir0/s1600-h/IMGP1063.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMYouRjM9_kgDarU27RmldwuDruLXjdNqOf8JJmf-emp5qQDhhwecKMyieTnMpSTMKcy_PcqU9TDWdDl4o_AyPlcLd7zxXUP8oygZlOlUk95p3dYNYBcFLTjRlHL2oOzTHJq1aoW2ir0/s400/IMGP1063.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254035867593080370" /></a><br /><br />Última parada: els Aiguamolls de l’Empordà. No me’n sortia per traduir el nom al francès, però la visita ajuda a entendre-ho. És un enorme espai per entrar en contacte amb la flora i fauna del país, per observar ocells des de casetes de guaita i per gaudir del paisatge des de les sitges. Contemplo satisfet l’entorn, tot pensant si és gràcies a la bona actitud dels constructors o a l’aferrissada lluita dels ciutadans de la zona. La jornada ens deixa bon sabor de boca. I com sempre que una visita convenç, cantem la típica cançó: que hem de fer més sortides, que aviam què fem la propera vegada, que avera quan tornem a Castelló. Fixem data: principis de setembre, Terra de Trobadors, un festival que reviu el passat medieval de la vila. Sí, hi tornarem, diem durant el suposat retorn cap a França. <br /><br /><blockquote>Més informació a <a href="www.castello.cat">www.castello.cat</a></blockquote>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-17342609895284511412008-08-28T02:32:00.000-07:002008-10-06T06:52:14.890-07:00El paradoxal esperit del Cap de Creus<span style="font-weight:bold;">Poderós i vulnerable alhora. Així és com se sent el visitant dels pobles i racons del Cap de Creus. Poderós després de contemplar impressionants paisatges i vulnerable davant d’una natura brusca, indomable, fins i tot, apocalíptica. I enmig, Cadaqués i el Port de la Selva, dues viles encantadores. </span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN66lBIRuAIXnoQ-aLnwJdLhheYiabEa3TyeAD8CI86bss2OslwsiQXwfp1Mt9X8DsoL0-KNPrmosOrKpYupmC99sp5Ka7CzDIs4FS4MOJ9DycAws-Yl0qC_UusuGiGqTSjuKMlkNeiK8/s1600-h/Port+Lligat2.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN66lBIRuAIXnoQ-aLnwJdLhheYiabEa3TyeAD8CI86bss2OslwsiQXwfp1Mt9X8DsoL0-KNPrmosOrKpYupmC99sp5Ka7CzDIs4FS4MOJ9DycAws-Yl0qC_UusuGiGqTSjuKMlkNeiK8/s400/Port+Lligat2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254037129053042674" /></a><br /><br />Si l’Empordà fos un regnat, el monarca s’hauria instal·lat aquí. Controlaria la lluminosa badia de Roses, la vasta plana empordanesa i l’abrupte cap de Creus. Divisaria les entrades per mar, per aire i per terra. I gaudiria –que d’això els reis també en saben– d’unes vistes excepcionals. El rei de l’Empordà s’hauria instal·lat a les restes del castell de San Salvador. Des d’aquí dalt, quan el dia és clar i lluminós, el visitant se sent poderós davant de tanta bellesa. I alhora vulnerable davant de tanta natura viva i brava. És l’essència del Cap de Creus, que fred, no hi deixa ningú. <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQBOPK8Wssqp1kvlg8RXhSWl98O_9jahaha7PdJQ1etTS1xvbJhAJFp3YUPHcaK7f6nqE0cQfMX2qCV0O5M1JDTSWPiuOCa3gb-5DOZ0ayhgLxPkavr1GQXAgcZnj_NH-D9kLNx40cKn0/s1600-h/IMGP1015.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQBOPK8Wssqp1kvlg8RXhSWl98O_9jahaha7PdJQ1etTS1xvbJhAJFp3YUPHcaK7f6nqE0cQfMX2qCV0O5M1JDTSWPiuOCa3gb-5DOZ0ayhgLxPkavr1GQXAgcZnj_NH-D9kLNx40cKn0/s320/IMGP1015.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254037916031004978" /></a>I l’essència enganxa. Deia l’il·lustre Josep Maria de Segarra que des del bon dia que visità Cadaqués i el Port de la Selva, es va convertir en un addicte irrefrenable de la Costa Brava. De ben segur que Segarra es passejà per Sant Pere de Rodes, al capdamunt del Port de la Selva. El monestir romànic seria una visita obligada pels ciutadans del regne de l’Empordà: pel seu enorme valor estètic, pel seu innegable valor paisatgístic i pel seu incalculable valor històric. A més, aquests dies d’estiu i fins el 24 d’agost, Sant Pere impregna els seus murs de pedra de simfonies clàssiques, amb el vuitè Festival de Música, una excel·lent ocasió per tornar a visitar el monestir. <br /><br />El poble, el Port de la Selva, també té el seu encant amb els carrers estrets i de pedra, amb algunes galeries d’art i amb el port que combina tradició i modernitat. A l’Oficina de Turisme ens conviden a passejar-nos sense rumb per aquests carrerons, encara que també ens proposen altres plans. Per exemple, apuntar-nos a les visites guiades de l’ermita de Sant Baldiri de Taballera, un edifici religiós amagat entre la flora del parc natural i que ara és en restauració. O acostar-nos a la veïna Selva de Mar, refugi interior amb restaurants, fondes i portals dignes de pintar. O acostar-nos a les cales del litoral selvatà, amb aquell indomable caràcter del Cap de Creus. <br /><br /><blockquote><span style="font-weight:bold;">Els carrers plens de postals en tres dimensions, d’actives galeries d’art i de botigues amb encant. És Cadaqués.<br /></span></blockquote><br /><br />Per tot el món coneixerien el regne empordanès. Gràcies, per exemple, a Cadaqués, musa d’escriptors i artistes de projecció internacional, i de bohemis, i de la gauche-divine, i de les famílies adinerades barcelonines... És aquí, en un dels carrers empedrats i escarpats de la vila, que topem amb el Museu de Cadaqués. Potser la mostra recorda aquella vila de pescadors amb accent salat, aïllada del món com si fos una illa i a set hores de Figueres en tartana. Però no. Les tres plantes del Museu de Cadaqués acullen aquests dies Dalí/Sabater, reciprocitats, una curiosa mostra que recrea la relació de l’entramuntanat artista amb seu amic i fotògraf Enrique Sabater. “El fons del museu no està exposat sinó que rebem dues mostres temporals per any”, argumenta la Rosina, a la recepció. <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuYKSr4QVZluwL8T5j4wyxAB-h5obrJB5sHdGJZV6HHZPAmmRY058SeaiskqVaFnRFJEygA5iu5VtBoVmRR-PVBKDnCCKsudYK64xtoJinI9oFN0-4xSCPQXWXkPEQkS7VFYbIFkwkh-U/s1600-h/Persp2.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuYKSr4QVZluwL8T5j4wyxAB-h5obrJB5sHdGJZV6HHZPAmmRY058SeaiskqVaFnRFJEygA5iu5VtBoVmRR-PVBKDnCCKsudYK64xtoJinI9oFN0-4xSCPQXWXkPEQkS7VFYbIFkwkh-U/s320/Persp2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254037464256062194" /></a><br /><br />I més enllà dels carrers plens de postals en tres dimensions, d’actives galeries d’art i de botigues amb encant, Port Lligat crida els visitants. Cala de somni i antic refugi de pescadors, Port Lligat respira aires dalinians avui dia. La Casa-Museu és una ocasió immillorable per entrar a la intimitat del geni figuerenc i contemplar un mirall del seu dormitori , que diuen que li permetia ser el primer habitant de la Península en veure sortir el sol. S’hi reflectien els rajos de l’extrem més oriental del Cap de Creus, un racó feréstec, indòmit i llunàtic presidit pel far. Un lloc des d’on els ciutadans del regne de l’Empordà es sentirien orgullosos de ser empordanesos.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, del 12 d'agost de 2008.</span>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-29659565189880098002008-08-06T11:53:00.001-07:002008-09-26T23:33:36.839-07:00Racons<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgagD8H7ioMEtu_v-h0wDbvBsUBmU00xb_rYV2QHQVWiEUpjy9UHah7RigbpHUhmfGzB2Yk7XsWHhqgFPmj9b-udZdckVub3YIQbBfv7CiA5rkVxDKDEHe8RMAVh2OQCidZAVQNGzHkJns/s1600-h/Roses+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgagD8H7ioMEtu_v-h0wDbvBsUBmU00xb_rYV2QHQVWiEUpjy9UHah7RigbpHUhmfGzB2Yk7XsWHhqgFPmj9b-udZdckVub3YIQbBfv7CiA5rkVxDKDEHe8RMAVh2OQCidZAVQNGzHkJns/s200/Roses+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232464588829304690" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/roses-tresors-i-secrets-plens-de.html"><span style="font-weight:bold;">Tresors i secrets plens de bellesa</span></a><br />Roses<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, de l'1 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnitlnyE927ugpEYauoSTeut7k-38rnaBqMk2j0bzpCkAZaN6HUu6zxpR6dEk1SJr6PL0z_Ps8rngBMz8wmxyC6XKW5RRGXHv3w_yUDW4uFhyphenhyphenPL5hjTt4pHFrCSkzh9ffVCcLcXLGO7Yw/s1600-h/Vilabertran+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnitlnyE927ugpEYauoSTeut7k-38rnaBqMk2j0bzpCkAZaN6HUu6zxpR6dEk1SJr6PL0z_Ps8rngBMz8wmxyC6XKW5RRGXHv3w_yUDW4uFhyphenhyphenPL5hjTt4pHFrCSkzh9ffVCcLcXLGO7Yw/s200/Vilabertran+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232464797468132642" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/el-cor-de-lempord-tamb-batega.html"><br /><span style="font-weight:bold;">El cor de l'Empordà també batega</span></a><br />Vilabertran, Peralada i Vilanova de la Muga<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, de l'8 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7S_yx9sZF5sx2SkTnVgpxqbBCWpuYovDBzUKO-61A4drwYd4p2Wod245jsHi3YXN64knRocooP-aSMxlCMfVeLVziXfBCRuFRhNtIpEHbvpWQNVNxD8WXZpZfaCHDYSPK6jCG4wzyxg/s1600-h/Salines+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim7S_yx9sZF5sx2SkTnVgpxqbBCWpuYovDBzUKO-61A4drwYd4p2Wod245jsHi3YXN64knRocooP-aSMxlCMfVeLVziXfBCRuFRhNtIpEHbvpWQNVNxD8WXZpZfaCHDYSPK6jCG4wzyxg/s200/Salines+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232464905122635970" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/un-tic-ben-moblat-i-amb-bones-vistes.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Un àtic ben moblat i amb bones vistes</span></a><br />Salines Bassegoda<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 15 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGx1OHmVoM-nvNCs98hxh-pbqccWoNIVOwLXkvOcGJLuhXb6YsQd6jP7RXoir8-OrX1CzoH3tVjwWvWtVuwPGMSSRL4HZthph6QpSfzdLwHhGN6XHh-8iVaOqr9-SUJBUoeacMVxP-8k/s1600-h/Figueres+portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGx1OHmVoM-nvNCs98hxh-pbqccWoNIVOwLXkvOcGJLuhXb6YsQd6jP7RXoir8-OrX1CzoH3tVjwWvWtVuwPGMSSRL4HZthph6QpSfzdLwHhGN6XHh-8iVaOqr9-SUJBUoeacMVxP-8k/s200/Figueres+portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465048564744706" /></a><br /><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/07/ms-enll-del-museu-surrealista.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Més enllà del museu surrealista</span></a><br />Figueres<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 22 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfchXv79U8Nua5-eyZrgKCugAgTuxSyNXmgFLbXE9DlPgCJya2tyozKLuYGM0To9Wok6UHa3rY7UtHzItrN4crEQp6KF4MOn9SKUZASSf9DFA0vMQYWaSayv_zNfMNFZSfGyxDpgR3do/s1600-h/Jonquera+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfchXv79U8Nua5-eyZrgKCugAgTuxSyNXmgFLbXE9DlPgCJya2tyozKLuYGM0To9Wok6UHa3rY7UtHzItrN4crEQp6KF4MOn9SKUZASSf9DFA0vMQYWaSayv_zNfMNFZSfGyxDpgR3do/s200/Jonquera+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465163948538130" /></a><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/08/una-frontera-amb-fortes-conviccions.html"><br /><span style="font-weight:bold;">Una frontera amb fortes conviccions</span></a><br />La Jonquera i l'Albera<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 29 de juliol de 2008</span><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVxT7XqfSjIrVKUZIcRpZSCGnAShYczhqQ8KB8w37-ecHKCL3lly1kcbsJ4f0xUekyRhaVjM5Sof-IdLDFNgzLdhgNF5hN-Fk0Zl7f7DtApZ1zChJBHUvSiTfFipy8AcmOflOGplryVs/s1600-h/Emp%C3%BAries+portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixVxT7XqfSjIrVKUZIcRpZSCGnAShYczhqQ8KB8w37-ecHKCL3lly1kcbsJ4f0xUekyRhaVjM5Sof-IdLDFNgzLdhgNF5hN-Fk0Zl7f7DtApZ1zChJBHUvSiTfFipy8AcmOflOGplryVs/s200/Emp%C3%BAries+portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465300560959058" /></a><br /><a href="http://empordadesconegut.blogspot.com/2008/08/el-poble-amb-olor-sal.html"><br /><span style="font-weight:bold;">El poble amb olor a sal</span></a><br />L'Escala i Empúries<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008</span><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9dPwTZmdw_iWnKw0sQLDaxJFimJXNCUgTwFd9od1rQtc0S6DypMgcqrwOAPFNrOhR5VYIvN4YktunWovqBj5OL2ha2UCkJkDrB6RvILpWtOVEBORpRcNGTXyvCEAFuJhhKy6B4SEbgS8/s1600-h/Cadaqu%C3%A9s+Portada.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9dPwTZmdw_iWnKw0sQLDaxJFimJXNCUgTwFd9od1rQtc0S6DypMgcqrwOAPFNrOhR5VYIvN4YktunWovqBj5OL2ha2UCkJkDrB6RvILpWtOVEBORpRcNGTXyvCEAFuJhhKy6B4SEbgS8/s200/Cadaqu%C3%A9s+Portada.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232465701435952626" /></a><span style="font-weight:bold;"><a href="dels carrers plens de postals en tres dimensions, d’actives galeries d’art i de botigues amb encant, Port Lligat crida els visitants.">El paradoxal esperit del Cap de Creus</a></span><br />El Port de la Selva, Selva de Mar i Cadaqués<br /><span style="font-style:italic;">Publicat al setmanari Empordà, del 12 d'agost de 2008</span>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-49593803100161479592008-08-06T11:49:00.001-07:002008-08-09T10:36:55.454-07:00El poble amb olor a sal<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjURdthzmv6aYIYVy5qkeqfxlw8wL_LqAg56lCWG8DqjPR0ZKiZONt3bkFuFE75_Cc7RT5ebvrfRSAXRfE6zrq8cn0iLxnESvyXOt2k4DA-T_6MDLJH6MOmJzxiL2BfsAMwVHnJUEyX8yc/s1600-h/Emp%C3%BAries+3.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjURdthzmv6aYIYVy5qkeqfxlw8wL_LqAg56lCWG8DqjPR0ZKiZONt3bkFuFE75_Cc7RT5ebvrfRSAXRfE6zrq8cn0iLxnESvyXOt2k4DA-T_6MDLJH6MOmJzxiL2BfsAMwVHnJUEyX8yc/s320/Emp%C3%BAries+3.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232571088428217954" /></a><br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br /><blockquote>L'Escala i Empúries</blockquote></span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmMpTDkbQa0yfoSLAJY-oFVmIOJwoEPqJt-81ZdCN_n6XLgsd32UmyIBIvwZGB464EvYvezUiDGtQCs1s3tSKcepUJ3NRAwW-UCbkap3oY7inX900PnbxHec2I9zJuhbzptJEz37fPEoQ/s1600-h/Passeig+l%27Escala.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmMpTDkbQa0yfoSLAJY-oFVmIOJwoEPqJt-81ZdCN_n6XLgsd32UmyIBIvwZGB464EvYvezUiDGtQCs1s3tSKcepUJ3NRAwW-UCbkap3oY7inX900PnbxHec2I9zJuhbzptJEz37fPEoQ/s200/Passeig+l%27Escala.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232573173270171298" /></a><br />Estovalles posades. Correcte… Gots i coberts. Perfecte... I la beguda fresca. Tot apunt per rebre els comensals que arriben de la platja. És diumenge, però no som ni en un restaurant ni a casa dels avis. Som a la Costa Brava de les pinedes, vora el passeig de vianants d’Empúries. El camí, verd i frondós, recorre cales i dunes, i connecta l’Escala, les ruïnes d’Empúries i Sant Martí. Sota les pinedes els avis esperen amb la taula parada la resta de la família, que es refresca al mar de la calor insuportable. O qui sap, potser la colla es culturitza uns metres més enllà, a les ruïnes d’Empúries.<br /><br />“Tothom de la comarca hi ha passat alguna vegada, però molta gent ho va fer fa molts anys”, comenta el tècnic de difusió de les ruïnes d’Empúries, Quim Monturiol. “I és un jaciment viu, on es fan noves excavacions”. Són ben coneguts aquests murs que ajuden a traçar l’antiga ciutat grega i aquests mosaics que permeten recrear la vida dels romans. “No havíem estat mai a l’Escala i era obligat venir a Empúries”, confessa l’Hèctor, un barceloní que contempla la rèplica de l’Esculapi que emergeix entre les ruïnes. Sí, la rèplica. Però des de fa uns mesos, coincidint amb el centenari de la recuperació d’Empúries, l’escultura original també és a casa, al museu del recinte. “Haver recuperat l’Esculapi és una gran ocasió per tornar”, anima el tècnic Monturiol, que recorda que el darrer diumenge de mes l’entrada és gratuïta.<br /><br />A l’Oficina de Turisme de l’Escala ho reconeixen: Empúries és el gran esquer i el principal reclam cultural de la vila. Però l’Escala també és un poble amb parets emblanquinades i olor a sal, amb cales que recorden que som en una indòmita costa i amb carrers que acullen antigues cases pairals i l’església barroca. Són racons que van inspirar l’escalenca Caterina Albert, aquella escriptora que es va veure obligada a firmar sota el pseudònim de Víctor Català perquè el món masclista reconegués el seu indubtable talent. Rosa Reverter, de l’Oficina de Turisme, ens recomana la Ruta Víctor Català: “una passejada que recorre els llocs que van inspirar Caterina Albert i s’hi fan lectures de textos”. El Museu de l’Anxova i la Sal, un espai que recorda el passat mariner de la vila, és qui organitza les rutes culturals pel poble. Una altra de les passejades és la Ruta Marinera de l’Escala, que promet explicar la història de la pesca, la pirateria i el contraban en aquestes terres. “Va començar fa un parell d’anys i encara la coneix poca gent”, afegeix Reverter. És una excursió completa. Per terra, s’arriba fins la torre de defensa de Montgó, que dibuixa el perfil inconfusible de l’Escala. I per mar, es recorren coves i cales del litoral, amb bany inclòs.<br /><blockquote><br /><br /><span style="font-weight:bold;">“Haver recuperat l’Esculapi és una gran ocasió per tornar”, animen des d'Empúries.</span><br /></blockquote><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZpPhb5JCGziqaxgYBbKSlk2LUyfYp3vrdLVwsOLafI0SOexMsuE773_b2dyXU3bKKMnuAx4bYvx00Gfn-qIzcgmXUm9AkW1wsb2zutJ-lVeAV5gWL6V1Mt-uXRBd7Cy9MOBEBNYas_74/s1600-h/Sant+Mart%C3%AD+d%27Emp%C3%BAries+3.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZpPhb5JCGziqaxgYBbKSlk2LUyfYp3vrdLVwsOLafI0SOexMsuE773_b2dyXU3bKKMnuAx4bYvx00Gfn-qIzcgmXUm9AkW1wsb2zutJ-lVeAV5gWL6V1Mt-uXRBd7Cy9MOBEBNYas_74/s320/Sant+Mart%C3%AD+d%27Emp%C3%BAries+3.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232572206517255378" /></a><br />Avança la tarda, ja han desparat la taula i l’àvia llegeix una revista a la fresca dels pins. La seva família és a la platja, que segueix atapeïda de gent i para-sols. O qui sap, potser la colla es passeja uns metres més enllà, a Sant Martí d’Empúries. Un veïnat bell i encantador, que impressiona els visitants. I un veïnat on nasqué un home que va entusiasmar milers de joves, que va lluitar contra la injustícia i que va salvar els dèbils i els oprimits. Diuen que aquí nasqué el personatge de còmic Capitán Trueno, segons un cartell que homenatja Víctor Mora, el pare de l’heroi. I el rètol diu així: “Neix aquí el Capità/ que ennobleix l’Empordà,/ amb fets i veu de tro/ féu el món més bo”. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008</span><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Més informació</span><br />- Web oficial l'Escala-Empúries: <a href="www.lescala-empuries.com">www.lescala-empuries.com</a><br />- Sant Martí d'Empúries: <a href="www.lescala-empuries.com">www.parroquiaempuries.org</a><br />- Ruïnes d'Empúries: <a href="www.lescala-empuries.com">www.mac.es/empuries</a><br />- Museu de l'Anxova i de la Sal: <a href="www.lescala-empuries.com">anxova-sal.cat</a>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-63745604406093530382008-08-06T11:47:00.000-07:002008-08-09T10:50:55.674-07:00Una frontera amb fortes conviccions<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB-kiG4zJfvv3YMslRbgR1pz3fSNDFyc1SH5bLcsFfaGw5ckNdvAHRYoB0TUxX4iHSR7xzkL5eIUKeGkUkEnWzmzKLd9Sm6IsaKqWGrtpP3wxT5WubhF3Vkp7s2wiP3-DA_w1OdiE5APw/s1600-h/MUME+4.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB-kiG4zJfvv3YMslRbgR1pz3fSNDFyc1SH5bLcsFfaGw5ckNdvAHRYoB0TUxX4iHSR7xzkL5eIUKeGkUkEnWzmzKLd9Sm6IsaKqWGrtpP3wxT5WubhF3Vkp7s2wiP3-DA_w1OdiE5APw/s200/MUME+4.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232575806192324978" /></a>“Quan aquesta riuada va arribar a les entrades de França, les van trobar tancades. Quin espectacle! Hi havia grans grups de ferits. Hi havia colònies de criatures plenes de por i mullades”. La líder anarquista Frederica Montseny recordava així la seva arribada a la Jonquera l’any 1939, camí del forçat exili. Ara aquella Nacional II acull centenars de camions, clubs de carretera d’enormes dimensions i bufets amb llargues cues de comensals. Però la Jonquera no ha oblidat. Des de fa uns mesos, el carrer Major recorda aquella trista fugida amb el Museu Memorial de l’Exili (MUME). Dins se sent un fort guirigall. És un grup de jubilats garrotxins que visita les instal•lacions. “El meu pare va anar a la guerra”, se sent per aquí. “Ui, si anéssim explicant i recordant, quantes coses sortirien...”, exclamen per allà. Preguntem si és bo recordar. “Són records molt tristos, prou que ho tenim al cap”, diu la Maria Lurdes. “És bo que ho vegi el jovent”, discrepa la seva amiga Lluïsa. <br /><br />“En els primers mesos hem rebut fills de refugiats espanyols des de França i d’aquí, moltes visites de gent gran”, expliquen les encarregades, Montserrat Figueres i Margaret Townsend. La mostra situa el visitant en el context de l’exili republicà i mostra documents recuperats de l’època. I també al carrer Major, juntament amb l’acabat d’estrenar ajuntament i l’església del poble, el Centre d’informació de l’Albera fa una recomanació: el Castell de Requesens, una fortificació que sembla extreta d’un llibre d’aventures i que permet gaudir de vistes de la comarca i de l’Albera.<br /><br /><br /><blockquote><span style="font-weight:bold;">“És bo que ho vegi el jovent”, diu la Lluïsa, que visita el Museu de l'Exili amb altres jubilats.</span></blockquote><br /><br />Els que hi entenen auguren un eminent futur vinícola a aquests pobles i veïnats de l’Albera. Hi ha visitants que recorren aquestes terres a la recerca dels millors vins i cellers. D’altres, pel seu incalculable valor natural, pel seu atractiu patrimoni històric, o per la tranquil•litat que s’hi respira. A Garriguella, per exemple, a la cooperativa vinícola s’hi paren a comprar els gustos i les aromes de la terra. No obstant, la vila guarda altres racons per visitar: una església parroquial romànica, un molí de vent o el santuari de la Mare de Déu del Camp, parada indiscutible pels excursionistes de la comarca. Sense oblidar el Centre de Reproducció de Tortugues, refugi per a una espècie nostrada i en perill: la tortuga mediterrània. Segueix Vilamaniscle, amb l’enorme Castell al cim del poble; Sant Climent Sescebes, que acull les basses de l’Albera; i Capmany, amb la inconfusible Església de Santa Àgata. I per totes aquestes contrades, els menhirs i els dolmens segueixen immunes al pas del temps, com la desena de monuments prehistòrics d’Espolla, tant coneguda per l’oli, el vi i la garnatxa.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGyXrzQZSr1AMKrhNpH-3b6EtPzfUbWU_73xU1iV59k3uUyubIu2ObTZblFm2TPZq0j4h7DCHoqKvTnlmvVszffnuFRtcvFUvl8xQ0l0Qbm_MPNyNjEu2Wv3gphoO6T1KO0_XO7CoctoE/s1600-h/Cantallops+2.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGyXrzQZSr1AMKrhNpH-3b6EtPzfUbWU_73xU1iV59k3uUyubIu2ObTZblFm2TPZq0j4h7DCHoqKvTnlmvVszffnuFRtcvFUvl8xQ0l0Qbm_MPNyNjEu2Wv3gphoO6T1KO0_XO7CoctoE/s200/Cantallops+2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5232576476558156418" /></a><br />Entre aquests paratges de l’Albera, entre tanta flora i fauna sense embuts, s’hi refugia Sant Quirze de Colera, l’envejable monestir medieval que s’integra dins d’una de les reserves del Parc Natural de l’Albera. S’ha convertit en un bon pla de diumenge per a famílies i amics: entorn idíl•lic, passejades esplèndides i un suculent restaurant. I qui sap si la mainada juganera un dia hi trobarà un tresor. Expliquen que aquells fugitius del franquisme, l’any 1939, enterraren aquí els seus objectes de valor amb l’esperança de retornar-hi. Fugien pel veí Coll de Banyuls, avui dia un recorregut fresc i agradable que ens porta a aquella costa de cases de colors, a la Costa Vermella, a la Catalunya Nord. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, agost del 2008</span>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-79797432181938328192008-07-25T04:17:00.000-07:002008-07-25T04:36:39.098-07:00Més enllà del museu surrealista<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPWOv7Ey6GjF4hOYacXUhbN5GiuGNzj6Q0Vf_N2rDZz1mJ76PKgRE3O8D-xMaXEhJA8TMaWvYIAG1nqLJ2E5vJiFcF1IKSvob-rTgjKXGzMr_N2cN9v15h02fPEBGSPlVD-6VVpy8Es4Y/s1600-h/Sant+ferran.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPWOv7Ey6GjF4hOYacXUhbN5GiuGNzj6Q0Vf_N2rDZz1mJ76PKgRE3O8D-xMaXEhJA8TMaWvYIAG1nqLJ2E5vJiFcF1IKSvob-rTgjKXGzMr_N2cN9v15h02fPEBGSPlVD-6VVpy8Es4Y/s320/Sant+ferran.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5226912327932688386" /></a><br /><br /><br />No sabia començar. Potser amb el Teatre Museu Dalí que, a part de cues interminables els dies grisos i plujosos, acull un bon nombre de reconegudes obres de l’excèntric artista figuerenc. Massa previsible. O potser caldria començar amb l’amable Museu del Joguet, que reuneix 4.000 peces d’infantesa i fantasia de personatges com Dalí, Lorca o Brossa i que ens retorna aquelles joguines buides de luxes i plenes d’encant. Massa convencional. I és que a Figueres, epicentre indiscutible de la comarca, tot altempordanès s’hi passeja sovint. I vista la responsabilitat, potser el carrer ens ajuda a començar aquestes línies amb originalitat.<br /><br />A l’entrada del Museu de l’Empordà, refugi de col•leccions d’art destacades de la comarca, reben el visitant la Marta i la Thais. Quin racó de la ciutat és ple d’encant i està subestimat?, preguntem. Elles reivindiquen: “A Figueres s’han carregat el Casc Antic, no s’ha potenciat com a Girona”. Elogien els carrers amb vida i les places amb encant del centre de la vila. “En els darrers anys hi ha hagut iniciatives interessants d’oci nocturn”, asseguren. Conviden al visitant a seure i sentir música en cafès que conserven l’essència del barri vell o que transporten a l’ambient del París més bohemi. Al quiosc de la plaça de l’Ajuntament s’obre un debat. “El parque, el tenim oblidat. I ara que fa calor, s’hi està bé si trobes un lloc a la fresca i amb bona vista”, comenta una de les dependentes mentre col•loca revistes. Diuen des de la caixa: “Està molt arregladet”. “I amb un bar molt tranquil”, afegeix la companya. Però l’amo, que mirava de reüll l’escena, no se’n sap avenir: el Parc Bosc, diuen! “No, a la Rambla, home, a la Rambla, que provoca enveja a qualsevol altra ciutat”.<br /><br /><blockquote><span style="font-weight:bold;">“És que jo estic enamorada de la Rambla! Que l’han deixada molt bé”, diu una comerciant figuerenca.</span></blockquote><br /><br />Sembla que la Rambla mou passions, perquè uns metres més enllà, a la fruiteria del carrer Besalú, la Maria Teresa pensa el mateix. Dubta mentre despatxa sucs de fruita naturals, potser la plaça de les Patates, potser, acollidora i amb aquell pòrtic. Però acaba sincerant-se: “És que jo estic enamorada de la Rambla! Que l’han deixada molt bé”. Diu que hi ha ambient i vida a qualsevol hora, al dematí o al pic del dia o al vespre, tant és. I a la mateixa Rambla, al Museu del Joguet de Catalunya, ens diuen que fa un temps haurien recomanat el Parc Bosc o la plaça de l’Estació amb aquella font que lluïa. Ara ja no. Potser el Castell de Sant Ferran, que “ni la gent d’aquí el coneix”, reflexiona en Leo, un dels guies. “S’hauria de potenciar, tan gran i tan desaprofitat”. I és que allà dalt, la monumental fortificació militar espera els curiosos. Pagant, es poden descobrir els secrets d’aquesta construcció del segle XVIII. I de franc es pot contemplar una vista impagable, una panoràmica de 360 graus: Figueres i l’Empordà sota els peus. Ho confirmen a l’Oficina de Turisme. La Lina i la Marta diuen que el Castell s’havia descuidat, però que elles animen a la gent i que poc a poc creix la curiositat.<br /><br />Això sí, el gran oblidat de Figueres, per jove, per amagat, per especialitzat, és el Museu de la Tècnica de l’Empordà, asseguren les dues joves. Reuneix des del 2004 una col•lecció de Pere Padrosa, una ocasió per repassar la vertiginosa evolució dels invents en l’era contemporània. Sembla, doncs, que Figueres no es visita en un sol dia, sigui o no plujós. Que Figueres té moltes coses per lluir. L’únic problema és que encara no sé amb quin racó començar.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, del 22 de juliol de 2008</span><br /><br />Més informació: <a href="http://www.figueresciutat.com/">http://www.figueresciutat.com/</a>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-26662443027088172502008-07-16T10:17:00.000-07:002008-07-16T10:34:53.762-07:00Un àtic ben moblat i amb bones vistes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3adHIcI5Us1UdiZhVRVgrJjw-ojHHdbjzFVTut6baTNV2D_n6BzpcAi0628T5DX_bXeT88YY5UpIY6KGC4nDDJNJyZshnEzKz5qoNpaO2mC_ox450wJcJ2l4EU2W7XAdzSl2gGKdpouY/s1600-h/IMGP0433.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3adHIcI5Us1UdiZhVRVgrJjw-ojHHdbjzFVTut6baTNV2D_n6BzpcAi0628T5DX_bXeT88YY5UpIY6KGC4nDDJNJyZshnEzKz5qoNpaO2mC_ox450wJcJ2l4EU2W7XAdzSl2gGKdpouY/s400/IMGP0433.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223664524682335154" /></a><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Agullana, La Vajol, Maçanet de Cabrenys, Vilanova de la Muga i Darnius</span><br /><br />Una panoràmica inacabable d’alzines i allà, al fons, aigua: el Pantà de Boadella. Sí, sí, és el pantà, pobre pantà, deu pensar el visitant. A baix, a uns metres de l’aigua, la calor és dura i aquell regle gegant confirma que no corre bona època per l’embassament, que no arriba ni a un terç de la seva capacitat. I a l’altra punta del pantà s’hi perfila alguna vela, perquè on continua l’activitat és al club nàutic, que ofereix activitats esportives i aquàtiques als visitants. Diuen els darniuencs, que l’embassament està “mal anomenat”, que és de Darnius de tota la vida. A la vila, també s’hi conserva l’ermita romànica de Sant Esteve Llop o el Castell de Montroig, des d’on els senyors de Darnius contemplaven les seves terres i la Muga. Darnius, Sant Llorenç de la Muga, Maçanet de Cabrenys, Agullana... i una quinzena de municipis més formen Salines Bassegoda, un consorci del nord-oest de la comarca que acull un patrimoni històric i paisatgístic fabulós per recórrer en bicicleta o a peu. <br /><br />Si seguim el riu a contracorrent, Sant Llorenç de la Muga ens dóna la benvinguda. Amb el pont vell, amb les muralles medievals, amb l’altiva església de Sant Llorenç i amb la torre de guaita. Pels carrers, que semblen robats d’un poblet pirinenc, s’hi sent la remor de l’aigua i s’hi veu poca gent. Són allà, rere la font Pudorosa, que de pudent no en té res. Estiuejants i autòctons es troben en un dels gorgs de la Muga, un racó on l’aigua és calma i fa de platja a gairebé 200 metres d’altitud. Malgrat això, res a comparar amb les altituds del veí Maçanet de Cabrenys. Un poble, com d’altres de la zona, que deixa les alzines sense escorça i que al capdamunt del terme ja té avets que anuncien els Pirineus. Maçanet no deu envejar els santllorencins perquè els seus carrers també són entranyables, amb portalades de gran bellesa i fonts amb aigua fresca. Reconegut epicentre caçador i envejat nucli gastronòmic, el poble permet al mateix temps fer un recorregut històric: des del romànic Santuari de la Mare de Déu de les Salines fins a la capella de San Sebastià, del segle XVIII, tan discreta que gairebé no es distingeix de la resta d’edificis del carrer. <br /><br /><br /><blockquote><span style="font-weight:bold;">El petit poble, que supera de ben poc el centenar d’habitants, explica amb orgull que va ser capital d’Espanya.</span></blockquote><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_i9vc2NU7lKqnE5ufGdghucAj24sCXN9zoxhtVUtdQwFqKcnLMFodGbnBX37T6XJKGbjdu00Fp8a3MR83Dz-3jqodgW86wqOjX0dohPlRG5WZ66_si_OdmhasYZMOSnJMXQnT8il1Hw/s1600-h/La+Vajol.+Esgl%C3%A9sia..JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_i9vc2NU7lKqnE5ufGdghucAj24sCXN9zoxhtVUtdQwFqKcnLMFodGbnBX37T6XJKGbjdu00Fp8a3MR83Dz-3jqodgW86wqOjX0dohPlRG5WZ66_si_OdmhasYZMOSnJMXQnT8il1Hw/s200/La+Vajol.+Esgl%C3%A9sia..JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223666471850510082" /></a><br />Ni a Maçanet, ni a Darnius ni a la Vajol. “La Vajol, a la MAT, no la vol”, es llegeix a l’entrada com a tants altres pobles de la zona. Els pocs visitants que arriben a La Vajol contemplen sorpresos l’església, gens ortodoxa, amb una angosta escala externa que duu al campanar. El petit poble, que supera de ben poc el centenar d’habitants, explica amb orgull que va ser capital d’Espanya. Sí, i encara que la tramuntana sol bufar amb força a la vila, no és tracta d’un cop de vent. La Vajol va ser capital uns dies de l’any 1939, quan la República agonitzava amb tant patiment que ni els més optimistes guardaven esperances. I la vila recorda aquells dies i aquells fugitius del feixisme. Hi ha el monument a l’exiliat, una gran escultura amb aquell perfil tristament famós del pare i la nena mutilada fotografiats per Capa, o el monument a Lluís Companys, al coll de Manrella. I de camí a Agullana, apareix entre els arbres el Mas Perxés, refugi dels polítics i intel•lectuals camí de l’exili. <br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8jgwWYN650IdGNzrIATrwstpvo2pVXA2pg8w3LCMBBrd4cC9P59EgUcoC-0gWUiQ1Qs-37EyoPKwj_Td0wmnFAa5-nc6nfJ24DpRyZFGuZlBstmB232oA15fGSGtBj0aoDgjctJZoZY/s1600-h/El+Fadr%C3%AD..JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8jgwWYN650IdGNzrIATrwstpvo2pVXA2pg8w3LCMBBrd4cC9P59EgUcoC-0gWUiQ1Qs-37EyoPKwj_Td0wmnFAa5-nc6nfJ24DpRyZFGuZlBstmB232oA15fGSGtBj0aoDgjctJZoZY/s200/El+Fadr%C3%AD..JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5223665738257419954" /></a><br />A la vila d’Agullana, en un revolt de la carretera, hi trobem El Fadrí, una colossal alzina que diuen que pot tenir 500 anys. I a la plaça del poble, una mostra permanent explica la història de la Necròpoli de Can Bech Baix, un indret d’Agullana on es van trobar urnes funeràries del segle X al VII a.C. “Ara a l’estiu rebem catalans i francesos que visiten l’exposició perquè està publicitada pel poble”, comenta Manuel Mateos, l’encarregat. Des de la seva butaca, veu els bancs de la plaça i l’Església de Santa Maria, un temple del Romànic més fosc i tenebrós. Però avui la foscor ja no espanta a la gent. I l’Església és buida, i un cartell demana posar la creu a la declaració de la renda, i sona música enregistrada d’orgue. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, del 15 de juliol de 2008</span><br /><br />Més informació a: <a href="http://ca.salines-bassegoda.org/">www.salines-bassegoda.org</a>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-81402413344895085612008-07-09T05:08:00.000-07:002008-07-09T05:13:56.725-07:00El cor de l’Empordà també batega<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPDYg401BYTgWVmLQXWwl26xucFtaIUSsoTA9LCDOan6KkRQOWjSPN9yQTZC78azKDQEcL4DBofXufskM4cf2KMM0TpwaftbpCK4TmZiJ7KWx6oXXrxZK62Gf4GCbtnZEOEBkJIWMze6Y/s1600-h/SUC50013.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPDYg401BYTgWVmLQXWwl26xucFtaIUSsoTA9LCDOan6KkRQOWjSPN9yQTZC78azKDQEcL4DBofXufskM4cf2KMM0TpwaftbpCK4TmZiJ7KWx6oXXrxZK62Gf4GCbtnZEOEBkJIWMze6Y/s320/SUC50013.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220985908792913682" /></a><br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Vilabertran, Peralada i Vilanova de la Muga</span><br /><br />L’Assumpció cobra a una clienta unes bosses de fruits secs. Diuen que cap de les dues anirà al sopar popular d’aquest vespre a la plaça. L’Assumpció regenta una botiga de queviures en tota regla: petita, estreta, però amb productes per a qualsevol urgència, des del diari fins a formatge fresc. Som allà on la vida de poble segueix viva, som al cor de l’Alt Empordà: a Vilabertran. La tarda és càlida. Algun xiquet juga a pilota i una família ciclista s’atura a refrescar-se a la font de la plaça de Catalunya. Avui els carrers són buits, no hi ha visitants ni cotxes de matrícula estrangera, encara que Vilabertran té un patrimoni històric digne de lluir.<br /><br />El monestir medieval de la vila és el principal punt d’atracció. “Tenim molts visitants francesos ja que el monument apareix en moltes guies”, comenta en Màrius, encarregat de les visites. L’epicentre és el claustre, amb unes columnes llises, belles i molt ben conservades. “Ningú sap si han estat mai restaurades”, afirma en Màrius, “però estan fetes d’una pedra calcària que es conserva molt bé”. Al voltant del claustre, una sala del segle XIII fa de mirador de Vilabertran. És el Dormitori dels canonges, malgrat que avui dia qui hi descansa són coloms. I també a tocar del claustre, l’Església romànica de Santa Maria de Vilabertran espera al visitant. I al practicant, perquè s’hi segueix fent missa deu segles després de la seva construcció. A una trentena de passos del monestir, una parella d’adolescents parla en veu baixa i amb mirada d’enamorats. Són a un racó amagat i aïllat, a les afores de la vila, on hi ha la Font de l’Abat Rigau i l’antic rentador. S’hi veu el perfil de Vilabertran marcat pel campanar i la torre modernista d’en Reig, i els extensos camps de gira-sols, aquests dies radiants com mai.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br /><blockquote>Peralada és una vila de contrastos, entre els carrers típics de postal i el Castell de perfil inconfusible.</blockquote></span><br /><br />També ens reben els gira-sols a la veïna Peralada, més urbana i desenvolupada. Aquí sí que hi veiem visitants. A l’Església del Carme, per exemple, avui hi ha soroll i música d’òpera per celebrar un casament. I entre portalades, a la plaça major, en Juan i la Inés ens diuen: “havíem vingut a Peralada fa uns vuit anys, ens va agradar i avui repetim”. Peralada és una vila de contrastos, entre els carrers desnivellats típics de postal i el majestuós Castell de perfil inconfusible. I contrastos també entre l’àmplia gamma d’eslògans que usa l’Ajuntament per promocionar-se. Defineix Peralada com a vila medieval, per la muralla amb la remarcable porta del Compte o el claustre de Sant Domènec amb uns capitells d’històries bíbliques. També es defineix com a vila esportiva, per l’elitista camp de golf. Com a vila gastronòmica, per coneguts restaurants i per les caves que duen el nom de la vila. Com a vila musical, pel veterà festival de música Castell de Perelada, que se celebra als jardins frondosos i exòtics del recinte. <br /><br />I com a vila ecològica. Vilanova de la Muga, un veïnat que s’inclou administrativament a Peralada, forma part del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. A la mateixa plaça que l’Església romànica de Santa Eulàlia, del segle XI, hi ha un mirador a la natura. S’hi contempla la Muga i s’hi escolta la remor d’ocells de tota mena. Aquí regna la tranquil•litat i ben lluny queden les cues del museu Dalí de Figueres o les platges atapeïdes d’Empuriabrava. <br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOS6GXjT2oudJz3SphAy9RC4amt6e1yodxXGTvA_s6TaXYM0pZKRhw0zrJwpvriVI6gs9REFwh52Rzn1nHkRiN-A2Lx2404o9k3Oh42kfcooTBJX9XkwsQEEL9QqUjdXGOrJnXthQkW4Y/s1600-h/SUC50050.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOS6GXjT2oudJz3SphAy9RC4amt6e1yodxXGTvA_s6TaXYM0pZKRhw0zrJwpvriVI6gs9REFwh52Rzn1nHkRiN-A2Lx2404o9k3Oh42kfcooTBJX9XkwsQEEL9QqUjdXGOrJnXthQkW4Y/s320/SUC50050.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5220986259368347762" /></a><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, del 8 de juliol de 2008</span>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6324051769517489256.post-20541119211362641672008-07-07T13:36:00.000-07:002009-01-29T15:05:14.827-08:00Tresors i secrets plens de bellesa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW-drHYCJSRPFqP7rMd7UkDKtjN915CqP-_d5Yu9z-LHOYVo3OXvz_T4vB7DJ0J6yFLB83-qMnTdTXplxnG3XuiRMBENaDh2gtYuLOn_Ysl24P999IEntfKZ3DpKISFBAHUwVdKTybf_U/s1600-h/Roses_temporal+(7).JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 266px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW-drHYCJSRPFqP7rMd7UkDKtjN915CqP-_d5Yu9z-LHOYVo3OXvz_T4vB7DJ0J6yFLB83-qMnTdTXplxnG3XuiRMBENaDh2gtYuLOn_Ysl24P999IEntfKZ3DpKISFBAHUwVdKTybf_U/s400/Roses_temporal+(7).JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296853132885164482" /></a><br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Roses</span><br /><br />Sovint desconeguda, ignorada i, fins i tot, oblidada. Descuidada durant dècades i silenciada per la mediàtica Empúries. La Ciutadella de Roses, marcada per segles d’història, demana ara que la contemplin, que l’elogiïn, que la visitin. I és que les platges rosinques atrauen milers de turistes i veïns empordanesos, però en total només ocupen cinc quilòmetres de longitud. Només, si ho comparem amb els 46 quilòmetres quadrats del terme municipal de Roses, una de les majors superfícies de la comarca. Una extensió que acull la terra humida d’aiguamolls, l’abrupta costa del Cap de Creus i senders elevats amb vistes inabastables, però també un notable patrimoni històric, sovint subestimat.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEO8fIeJuBJfhm4VZq_Kz6Vu1WIsjab-IGctp-SCWD0klXRdWynGgexZpcGois9Sjc4HvVxvhgliJoNCgiFFKiuylk6vxHxxXH_n_OHBA7DVOntoFTt6DVUN6eEYl5q9_6279_pw98RnI/s1600-h/ciutadella.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEO8fIeJuBJfhm4VZq_Kz6Vu1WIsjab-IGctp-SCWD0klXRdWynGgexZpcGois9Sjc4HvVxvhgliJoNCgiFFKiuylk6vxHxxXH_n_OHBA7DVOntoFTt6DVUN6eEYl5q9_6279_pw98RnI/s200/ciutadella.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296855512231920114" /></a><br />“La Ciutadella és encara força desconeguda, està per descobrir”, reconeix Gemma Vieyra, arqueòloga responsable de la difusió del patrimoni del recinte monumental. Explica que molts estiuejants queden sorpresos quan entren a la Ciutadella. Diuen que és més gran del que es pensaven, que mira que havien passat vegades per allà davant sense aturar-se. “S’hi pot venir a gaudir, a passejar, a llegir sota un arbre o a fer fotos de racons preciosos”, enumera la Gemma asseguda de bon matí en un banc amb vistes al recinte. “Però també s’hi pot venir a conèixer el lloc, perquè aquí hi ha recollida tota la història de Roses”. Anys enrere, la Ciutadella dormia oblidada i només rebia la visita de la mainada del poble que s’hi colava per jugar: “era un lloc salvatge i feréstec”, recorda Vieyra. No obstant, les conegudes com muralles ara volen i poden apropar a la gent la història renaixentista, medieval i clàssica.<br /><br />I més enllà. Si el visitant vol indagar més enllà, en els orígens humans, en la prehistòria, l’espera a Roses una passejada completament aïllada del tràfec del turisme de masses: la ruta megalítica. És una recepta excel•lent per qui vulgui veure dolmens i menhirs, descobrir la flora del Cap de Creus o, simplement, gaudir de panoràmiques excepcionals del mar i de la terra de l’Empordà vora el dolmen més gran de Catalunya. Se sent llibertat contemplant aquestes vistes o circulant per la carretera que duu a Jóncols. D’una banda, natura verda sense embuts i de l’altre, la immensa mar, a vegades brusca i brava quan la tramuntana fa de les seves.<br /><br /><blockquote><br /><span style="font-weight:bold;">Hi ha espectacle al matí quan les barques surten a pescar amb tanta pressa que qualsevol diria que el peix s'acaba.</span></blockquote><br /><br />Faci el que faci la tramuntana, el port pesquer pot ser una indret per passejar. No ens enganyem, la seva bellesa no eclipsa al visitant però té el seu encant, perfumat per aquella olor de peix i mar alhora. Hi ha espectacle, per exemple, al matí quan les barques surten a pescar amb tanta pressa que qualsevol diria que el peix és a punt d’acabar-se. I mentrestant, la sirena de sortida i les gavines ressonen per mig poble, llavors amb els carrers buits, com si les masses de turistes no existissin. De fet, els rosincs ja se les empesquen per desconnectar dels milers de visitants que arriben per tenyir les seves pells de vermell. Les cales són una bona solució: allunyades, discretes, menys concorregudes i d’una bellesa extraordinària. Com si fos un secret dels autòctons, hi ha cales que s’omplen de rosincs els diumenges. La Pelosa, per exemple, una cala petita i íntima, antic refugi de pescadors, a tocar del Cap Norfeu. Els rosincs la gaudeixen, i desitgen que no hi arribin els forasters. Ben pensat, per complir el seu desig, hauria estat millor no desvetllar el nom de la cala. Conservar el secret.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Publicat al setmanari Empordà, de l'1 de juliol de 2008.</span>Damià S. Bonmatíhttp://www.blogger.com/profile/04787135875261525525noreply@blogger.com0